DADES HISTÒRIQUES DE LA NOSTRA CAVITAT MÉS EMBLEMÀTICA
El Paratge de Sant Josep
El Paratge de Sant Josep ha sigut tradicionalment un punt d’oci, especialment per al públic local.
A principis del segle XX ja es té constància d’unes obres d’ordenació de l’espai natural, dotant-li d’il·luminació i inclús quioscos on se subministren begudes fredes als visitants que s’acostaven.
Els habitants del municipi aprofitaven per a vindre passejant amb amics i familiars amb la finalitat de fer pícnic, menjar o berenar en el paratge, especialment en dates assenyalades com a Pasqua o durant les Festes de la Sagrada Família a l’octubre. En estes excursions era bastant freqüent entrar en la cova, bé per mera curiositat o com a senyal de valentia, i es produien doncs produint-se a vegades contratemps i esglais per entropessar-se davant la falta d’il·luminació.
Davant esta situació, es decideix col·locar una reixa en l’entrada a fi d’evitar l’accés i possibles accidents. És també a principis del segle XX quan se li encarrega a l’obrer local Paco “l’obrer” (Francisco Daròs) construir l’escala que comunica l’entrada de la cova amb l’Ermita de la Sagrada Família.
L'exploració de la cova
El brollador de la Font de Sant Josep es porta aprofitant des de temps immemorials. No és extrany doncs que s’hagen trobat restes d’ocupació humana des del Paleolític Superior, fa uns 17.000 anys. En aquest períodeels grups humans que vivien en les cavitats del paratge, un entorn que seria molt diferent a l’actual, aprofitaven l’aigua dolça del riu subterrani de Coves de Sant Josep.
Encara que diferents cultures han passat per esta cavitat, des dels caçadors-recol·lectors del Paleolític fins a ibers i romans, l’entrada de la cova ha arribat fins i tot a utilitzar-se com a resguard durant la Guerra Civil. No obstant això, l’aigua del riu i els diferents sifons subterranis creats per l’erosió de l’aigua han permés ocultar l’interior de la gruta durant milers d’anys.
Primera incursió en la cavitat
Cal destacar que la primera exploració tècnica documentada que aconsegueix franquejar la Boca del Forn, el primer sifó subterrani a uns 100 metres de l’embarcador, es realitza a la fi de 1897 per part de l’enginyer valencià José Gimeno Lassala. La incursió es duu a terme a petició del consistori que sol·licita un estudi per a millorar l’aprofitament del cabal del riu subterrani per al seu consum i reg dels camps, així com també per a realitzar una anàlisi de la qualitat de les aigües del brollador. Per a això, amb l’ajuda d’un barquer de la marjal d’Almenara, es pretén trobar un punt més profund on realitzar la presa d’aigua. És llavors quan, segons l’informe de l’arxiu municipal, l’enginyer supera el primer sifó i arriba “on cap humà va arribar abans”. Fins aquell llavors, no hi havia evidència que ningú haguera aconseguit passar amb èxit eixe sifó: la Boca del Forn.
Des d’eixe moment, molts intenten endinsar-se amb barques en la cavitat atrets per la curiositat que despertava la cova entre la població. Fins i tot es diu que alguns amb ajuda d’improvisades passarel·les de taulons tractaven de penetrar unes desenes de metres per a observar amb admiració la cavitat i els milers de ratpenats que en ella habitaven, encara que sense sobrepassar eixe primer obstacle natural: el sifó de la Boca del Forn.
A mitjan segle XX té lloc la primera instal·lació de llum elèctrica a l’interior de la cavitat, perquè fins a aquell moment qui s’endinsava en la gruta ho feia amb torxes. La nova il·luminació pensada inicialment per a la investigació de la cova va animar l’arribada de turistes fins a la Sala deles Rates Penades, on contemplaven amb sorpresa la colònia formada per milers d’aquestos exemplars.
En aquesta època, té lloc la perforació del pas estret de la Boca del Forn, un sifó fins llavors infranquejable amb barca, per a lliscar una xicoteta canoa i conéixer així altres galeries formades pel riu subterrani.
Els primers visitants de Coves de Sant Josep
Les visites a la cova no es contemplaven encara com una activitat turística rendible i, encara que en principi l’ajuntament preveu obrir la cavitat al públic mitjançant el pagament d’una entrada, no hi ha constància que s’arribe a aplicar aquest cobrament en cap moment.
Davant la presència d’alguna personalitat sí que s’obria el reixat d’entrada perquè el convidat contemplara el brollador des de l’interior. En aquells dies, s’havia habilitat una rudimentària plataforma de fusta que conduïa fins a la Sala de les Rates Penades on, a la llum d’unes poques bombetes, el visitant podia observar a la colònia d’aquestos mamífers voladors agarrats a la volta de la galeria. En finalitzar el recorregut a peu per la passarel·la, el reixat es tornava a tancar i així, clausurada, romania la gruta durant molt de temps.
Una visita passada per aigua
Precisament el 20 de març de 1929, amb motiu de l’arribada del General Sanjurjo, Director General de la Guàrdia Civil durant la dictadura de Primo de Rivera, va arribar a la Vall d’Uixó una llarga comitiva de polítics i càrrecs provincials del moment. Després de diversos actes, estos van ser convidats a un banquet a l’entorn del paratge. Aprofitant llavors la proximitat a la cova, alguns d’aquestos alts càrrecs es van animar a penetrar en el seu interior, entre ells José Castelló Madrid, el Governador Civil de Castelló, que desafortunadament va acabar caient a l’aigua. A causa de les poques simpaties que este individu despertava en la societat, especialment entre els seus adversaris polítics, va ser durant molt de temps objecte de burles per eixe capbussó en el riu subterrani. És més, uns anys més tard, ja destinat a Terol, encara continuaven recordant-li aquell episodi en la gruta, suggerint-li fins i tot que, en cas que li convidaren a un altre banquet, s’allunyara de séquies i basses per si tornava a caure de cap a l’aigua.
Un turisme incipient
No serà fins a ben avançats els anys 50, amb el creixent accés als mitjans d’automoció per part de les famílies, quan es comence a visitar el paratge d’una manera més turística, en principi en una esfera comarcal i regional. No obstant això, en el municipi ningú encara reparava en les vertaderes possibilitats de la gruta.
Durant les fortes pluges torrencials d’octubre de 1956 el riu subterrani va créixer d’una manera excepcional, destruint per complet la passarel·la de fusta que arribava fins a la Sala de les Rates Penades, així com també la instal·lació elèctrica. Es va anunciar doncs una inèdita exploració que es duria a terme l’estiu següent per a investigar l’origen del riu.
En 1958 el primer mapa topogràfic de la cova va quedar elaborat pel Centre Excursionista de València. En esta època, ja es va començar a buscar fer la visita més extensa, sobrepassant la primera galeria (la Sala de les Rates Penades). Encara que no es preveia encara fer el recorregut navegable mitjançant barques donada la morfologia de la cavitat. No obstant això, sí que es va perfilar algun projecte per a construir piscines, jocs infantils, serveis de restauració, etc., per a fer el Paratge de Sant Josep més atractiu per als turistes.
Amb la finalitat d’eixamplar l’espai per a realitzar el recorregut amb barca, es van dinamitar els passos estrets i es va drenar el riu subterrani per a retirar les roques i enderrocs. A partir d’aquest moment, la visita de turistes va créixer exponencialment passant de més de tres mil visitants en 1960 a vint mil l’any següent. Aquest número es va duplicar en 1962 i les agències de viatges valencianes van començar a incloure la visita al paratge entre les seues excursions turístiques regulars. Vist l’èxit, es va encarregar la nova instal·lació de la il·luminació al prestigiós enginyer català Carlos Buigas, “el Mag de la Llum”, que va ressaltar amb l’enllumenat les formacions calcàries i els fons subaquàtics.
En els anys successius es continua explorant la cova, acabant així d’habilitar la part visitable, que en 1969 arriba al recorregut actual en obrir eixe mateix estiu la Galeria Seca. Després de diverses expedicions entre 1971 i 1975 per part del Grup d’Espeleologia O.J.E. de Castelló i escafandrers del Club Muntanyenc de Barcelona es descobreixen noves galeries i sifons, i s’aconsegueix elaborar així una topografia de fins a 2.348 metres de la cavitat.
Nova troballa en Coves de Sant Josep
Cal destacar l’última galeria va ser descoberta en gener de 2023, quan el Grup d’Expedicions Subterrànies Alt Palància i el Grup d’Espeleobuceig EOM, acompanyats per Espeleoclub la Vall d’Uixó, van donar amb una nova sala en Coves de Sant Josep, l’anomenada Sala d’en Guillem en honor al seu descobridor.
En el següent enllaç està detallada aquesta nova troballa de Coves de Sant Josep:
Nova galeria trobada en Coves de Sant Josep
Una emocionant revelació Coves de Sant Josep Després de més de 120 anys d’apassionants incursions en les entranyes de la cavitat, les enigmàtiques Coves de Sant Josep ens tornen a sorprendre! No sols ens
