LLOCS D'INTERÉS

Coves de Sant Josep
Coves de Sant Josep

Amb el riu subterrani navegable més llarg d’Europa, és un espai únic que l’aigua ha modelat durant milers d’anys. Existeixen evidències de presència humana des de fa 15.000 anys.

Una cuidada il·luminació i el tranquil discórrer de l’aigua fan de Coves de Sant Josep un dels referents turístics més importants d’Espanya.

Més informació en: Coves de Sant Josep

Visita guiada yacimiento
Visita guiada al Poblat de Sant Josep

Localitzat sobre el turó que acull Coves de Sant Josep, conté restes d’assentaments humans de diferents èpoques. Destaca l’ocupació ibèrica (segle VI-II aC) i l’etapa tardorromana (segles IV i V dC).

Hi ha la possibilitat de conéixer-lo en profunditat a través de les visites guiades que realitzen les guies professionals de la Tourist Info. Més informació a: Poblat de Sant Josep

Acueducto sant josep
Aqüeducte romà

L’element més destacat d’un conjunt hidràulic que transportava l’aigua des de la Font de Sant Josep al poble és l’Aqüeducte de Sant Josep. La seua construcció apunta a un origen romà, encara que els tres arcs centrals són clarament medievals, segurament fruit d’una reconstrucció del segle XIV. A més, també es pot observar l’Aqüeducte de l’Alcúdia format per un arc de mig punt i dos molins de farina, tot açò d’origen medieval.

Duque de Segorbe
Peça de la vaixella del Duc de Sogorb trobada a la Torre de Benigafull

R

Restes arqueològiques de la torre del segle XIV que estava adossada al Palau del Duc de Sogorb, senyor del poble. La torre era símbol del seu poder feudal i va donar origen a l’escut municipal.

Als diversos estudis de la torre i l’aljub s’han trobat diverses peces que es poden observar al nostre museu virtual. Una de les trrovalles és aquesta peça de la vaixella del senyor feudal que habitava el castell al segle XIV, el Duc de Sogorb. Una escudella d’orelles lobulades de pisa daurada i blau cobalt. 

Esglesia de langel
Parroquia del Sant Àngel Custodi

Parròquia major per ser la més antiga de la ciutat. L’actual temple va ser construït al segle XVII i ampliat a mitjan el segle XVIII.

La seva façana barroca, recentment dotada d’una rematada arquitectònica pròpia del segle XVIII, acull en un lateral la torre campanar, obra de mitjans del segle XVII, i fortes influències escurialenques al seu capitell.

L’interior, barroc a les voltes i neoclàssic als elements decoratius, alberga una col·lecció de pintures al fresc realitzades a finals del segle XVIII, destacant el mural que cobreix tota la volta del presbiteri amb la representació de “La Glòria”, atribuït al pintor José Vergara.

El temple acull mostres importants de retaules, com el retaule major amb marbres de diferents colors, o el que conté la pintura de “La nostra Senyora dels Àngels Custodis” a la capella del Sagrari, del pintor valencià Jerónimo Jacinto de Espinosa.

centro cultural
Centre Cultural Palau de Vivel

Aquesta casa d’estiueig dels Marquesos de Vivel es construeix als anys 20 del segle passat, en plena Belle Èpoque, en un estil casticista. Actualment és un centre cultural gratuït, seu d’exposicions i actes culturals.

  • Horari de visita:
    • De dimarts a divendres: 11h-13h y 18-20h.
    • Dissabtes i diumenges: 18h-20h.

Agost tancat.

Ayuntamiento reducida
Casa de la Vila

L’actual seu de l’ajuntament es va acabar d’erigir el 1931, celebrant la concessió del títol de ciutat. Construït en un estil neobarroc, serveix d’unió i trobada entre les dues realitats que conformen el poble: El Lloc de Dalt i El Lloc de Baix.

esglesia de lassumpcio
Parroquia de la Mare de Déu de l’Assumpció

Parròquia dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció creada per butlla papal de 1602, el temple és una obra realitzada als segles XVII i XIX, en què destaquen la torre campanar barroca conclosa el 1791 segons traces del mestre Jacinto Agustí, i restaurada el 1991.

La façana tipus retaule és finalitzada l’any 1926 en estil neoclàssic. Les imatges actuals que l’adornen Sant Alfredo Abad i Sant Vicent Ferrer a les fornícules laterals i el Relleu de l’Asunción al centre, sobre la llinda de la porta.

Al seu interior destaquen les pintures al fresc que adornen les voltes, destaquem la seva pila baptismal, símbol parroquial pel seu “font sacramental” que la identifica, havia estat oculta sota l’altar dedicat a Sant Cristòfol molts anys, sent recuperada l’any 1994 en efectuar-se unes reformes al baptisteri.

A més al subsòl es troba una monumental cisterna del segle XVII, que properament es farà visitable: 

Torre musulmana
Torre de Benissahat
 
 

Única resta visible de les antigues alqueries musulmanes que conformen el casc històric.

Estava situada al centre de l’alqueria anomenada Benissahat i era una torre defensiva del segle XI. Al fons del carrer, sobre la muntanya, observem les restes de l’antic castell andalusí d’Uixó, que dóna nom a la vall.

Actualment s’està condicionant com a centre d’interpretació per a visitants.

Lloc de soterrament que es va utilitzar entre els segles IV-VI, quan el territori de la Vall d’Uixó es va veure immers en els enfrontaments entre visigots i bizantins. De fet, part de les persones soterrades ací van morir violentament, probablement en una batalla.