ERMITA DE LA SAGRADA FAMÍLIA
L’Ermita de la Sagrada Família, la més popular de la ciutat i declarada Bé de Rellevància Local, se situa just damunt de Coves de Sant Josep, al costat del jaciment arqueològic Poblat ibèric de Sant Josep.
Aquest temple barroc, també conegut com a Ermita de Sant Josep, va ser construït entre 1689 i 1696 en una àmplia placeta amb unes vistes magnífiques de l’entorn. Amb elements de maçoneria (pedra travada amb morter de terra i calç), la coberta és de dos aiguavessos.
En la façana, orientada al llevant, una àmplia escala de pedra natural dona accés a la porta d’entrada de llinda. Remata la façana un frontó triangular amb una creu de forja. A banda i banda s’obrin finestres rectangulars que, juntament amb el xicotet balcó de la façana, aporten lluminositat natural al temple. Dos fanals adossats i un retaule ceràmic de la Sagrada Família sobre la porta d’accés completen la decoració exterior.
La planta interior és d’una sola nau amb creuer, encara que de braços molt poc desenvolupats. A la dreta trobem una pintura a l’oli representant l’aparició de la Verge de Fàtima i en el costat esquerre un vistós altar presidit per la Immaculada. La cúpula cega que cobreix la nau mereix especial esment per la seua recarregada decoració amb adorns barrocs en daurat.
Desgraciadament, els retaules originals de fusta del segle XVIII situats en l’altar van ser destruïts durant la Guerra Civil, però l’actual no desmereix quant a la seua decoració barroca. Després de l’altar, trobem una talla de la Sagrada Família.
Es pot accedir a l’ermita pujant una escalinata a mà dreta de la porta d’accés de Coves de Sant Josep, o bé per la carretera d’Alfondeguilla CV-230. El temple es troba al costat del jaciment arqueològic Poblat de Sant Josep, d’època ibèrica.
Signes de Federo
En l’exterior existeixen dos gravats sobre els marcs de la porta, un a l’esquerra i un altre a la dreta. En forma de «A» amb una creu en la part superior, no és clar l’origen o significat d’aquesta mena de petroglifs. Encara que sembla ser que aquestes marques, anomenades “Signes de Federo”, també es troben en altres pobles pròxims com Artana, Aín o Moncofa en llocs públics, especialment en esglésies, ermites o a la vora de camins sobre casetes, fonts, etc. Existeix una llegenda que fa referència a un pastor anomenat Federo, que va recórrer diversos pobles a la recerca del seu bestiar robat. Conta la llegenda que deixava aquesta marca en llocs visibles amb l’esperança que li avisaren si localitzaven el bestiar marcat de la seua propietat.
Museu d'Art Sacre
Adossat a l’Ermita de la Sagrada Família es troba l’antic ermitori, llar dels ermitans. Fa uns anys aquesta dependència annexa es va remodelar per a utilitzar-se com a Museu d’Art Sacre, pertanyent a la Parròquia del Sant Àngel Custodi. En aquest museu es poden trobar peces molt singulars no sols relacionades amb el món eclesiàstic, com pot ser indumentària cerimonial o crucifixos, sinó també moltes mostres etnològiques pròpies d’aquest territori: eines per a la producció d’espardenyes, diferents mostres d’alfareria, fins i tot sinaís valencians, un sistema de filtres casolans d’aigua.
Imàgens del Museu d'Art Sacre
Festes de la Sagrada Família
Les Festes Patronals en honor a la Sagrada Família i Santíssim Crist, patrons de la ciutat, s’inicien el segon dilluns d’octubre. Són festejos de provada antiguitat, ja que estan documentats des d’almenys l’any 1747, encara que es té constància que se celebraven anteriorment. En el seu moment més important se celebra una romeria a l’ermita al matí, amb missa solemne i processó vespertina per la població amb la imatge de la Sagrada Família. Nombrosos actes lúdics i populars completen aquestes arrelades festivitats declarades d’Interès Turístic Nacional.
A destacar també el 13 de maig en honor a la Verge de Fàtima, cita que es venera també en l’Ermita de la Sagrada Família amb missa i processó.
