Coneix el patrimoni històric a través del Camí de lAigua
El Camí de l’Aigua convida a endinsar-se en la història i el llegat patrimonial de la Vall d’Uixó mitjançant un passeig àgil i accessible pels racons més singulars.
Els punts d’interés més emblemàtics que es recorren són els següents:
Conjunt d'aqüeductes romà-medievals
L’Aqüeducte de Sant Josep és l’element més destacat d’un conjunt hidràulic que transportava l’aigua des de la Font de Sant Josep (el riu subterrani de les Coves de Sant Josep) cap a l’actual nucli urbà. La seua construcció apunta a un origen romà, encara que els tres arcs centrals són clarament medievals, segurament fruit d’una reconstrucció del segle XIV.
Al costat, també es pot observar l’Aqüeducte de l’Alcúdia format per un únic arc de mig punt i dos molins de farina, tot d’origen medieval.
Museu Arqueològic Municipal - La Fàbrica de la Llum
El patrimoni històric del nostre municipi cobra vida al Museu Arqueològic de la Vall d’Uixó, al costat del conjunt d’aqüeductes. Es tracta d’un espai cultural ubicat en l’emblemàtica Fàbrica de la Llum, una històrica construcció de principis del segle XX que es va erigir amb la finalitat de generar energia elèctrica a través de la combustió de carbó. Més tard l’edifici va albergar Espumosos Gras i Calzados Rovira, quedant en desús fins al 2026 quan, després de la seua intervenció arquitectònica completa, es va inaugurar com a museu i centre de divulgació històrica del municipi.
Consulta la ubicació i l’horari del museu a Google Maps:
Barri de l'Alcúdia
En aquest barri de carrers estrets i sinuosos s’ha documentat part de la alqueria medieval de l’Alcúdia, d’origen andalusí, entre els segles XI-XV. Destaquen especialment les troballes del carrer Montebello on han sigut descoberts antics habitatges i objectes domèstics, com ara olles per cuinar, molins i gerres.
En aquesta mateixa zona trobem l’Ermita de la Mare de Déu del Roser la qual, segons la tradició, es va erigir sobre una antiga mesquita musulmana. L’actual temple cristià està documentat almenys des de 1816 i és seu d’un dels nostres patrimonis immaterials més valuosos: els aurorers. Veus masculines que reciten l’Aurora, uns cants marians de transmissió oral que estan influenciats pel cant gregorià. A la Vall d’Uixó es canten en festes destacades i durant l’alba els diumenges de maig i octubre.
Torre de Benigafull
Encara que hui dia només vegem les seues restes arqueològiques, aquesta torre medieval data del segle XIV i estava adossada al Palau del Duc de Sogorb, senyor del poble. Amb la planta quadrada i les tres altures va ser símbol del poder feudal del duc. Diu la tradició que aquesta torre va donar origen a l’escut municipal actual.
Als diversos estudis arqueològics de la torre i l’aljub s’han descobert diversos objectes que es poden trobar al nostre museu virtual. Moltes d’aquestes peces formarien part de la vaixella del duc que residia al palau al segle XIV, com per exemple aquesta escudella de pisa daurada i blau cobalt.
Església del Sant Àngel Custodi
És el principal centre religiós del Poble de Dalt i la parròquia més antiga de la ciutat. L’actual temple va ser construït al segle XVII i ampliat a mitjans del segle XVIII. La façana té un estil barroc i neoclàssic i acull a un lateral la torre campanar, obra de mitjans del segle XVII.
L’interior, amb voltes barroques i elements decoratius en estil neoclàssic, alberga una col·lecció de pintures al fresc realitzades a finals del segle XVIII. Entre aquestes obres destaca el mural que cobreix tota la volta del presbiteri amb la representació de La Glòria, atribuït al pintor José Vergara, el pintor valencià més destacat de la segona meitat del segle XVIII.
El temple acull altres mostres artístiques importants com el retaule major amb marbres de diferents colors, o el que conté la pintura de La nostra Senyora dels Àngels Custodis a la capella del Sagrari, del pintor valencià Jerónimo Jacinto de Espinosa.
Palau de Vivel
Aquesta casa d’estiueig dels Marquesos de Vivel es va construir als anys 20 del segle passat, en plena Belle Époque. En aquesta construcció de tres plantes destaca l’arc lateral de mig punt, entrada de l’antiga cavallerissa, i la ceràmica decorativa dels sotabalcons.
Tot i que l’edifici és un centre cultural gratuït, seu d’exposicions i actes culturals, actualment és la seu temporal de l’Ajuntament.
Ajuntament
L’edifici que acull l’Ajuntament de la Vall d’Uixó es va acabar d’erigir el 1931, en celebrar la concessió del títol de ciutat. Serveix d’unió i trobada entre les dos realitats que conformen el poble: el Poble de Dalt i el Poble de Baix.
Ubicat en la plaça del Centre, va substituir l’antiga casa consistorial situada a la plaça dels Xorros. En terra, al costat de la façana, encara és visible un tram de l’antiga sèquia major, hui soterrada, gràcies a l’obertura d’una finestra arqueològica.
Actualment l’edifici està immers en obres de rehabilitació i ampliació, traslladant-se la institució local temporalment al Palau de Vivel.
Llavador
Al llarg de la sèquia major existien diferents estructures relacionades amb l’ús de l’aigua, com aquest safareig ubicat al c/ Regimiento Tetuán. Fins a mitjans del segle XX les cases no comptaven amb aigua corrent, per la qual cosa calia anar a les fonts o llavadors per recollir-la i fer treballs domèstics, una faena reservada especialment a dones i infants.
En el cas d’aquest safareig, ara reintegrat dins d’un supermercat, va ser construït el 1929 per Mariano Peset. Constava de tres arcs apuntats que suportaven la volta que el cobria originalment i es va utilitzar com a un dels pocs espais públics de trobada i socialització per a les dones.
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció
L’actual temple religiós, seu religiosa del Poble de Baix, és fruit d’una construcció que va començar al segle XVII, encara que la façana neoclàssica que ara veem es va concloure finalment el 1926. Les imatges que actualment l’adornen són Sant Alfred Abat i Sant Vicent Ferrer, que flanquegen el relleu de l’Assumpció de la Verge al centre, sobre la llinda de la porta principal.
Com en el cas de l’Església del Sant Àngel Custodi, la Parròquia de la Mare de Déu de l’Assumpció també compta amb una cúpula de teules blaves, molt típica de la Mediterrània. En el seu interior ressalten les pintures al fresc que adornen les voltes i la seua pila baptismal, que va romandre oculta davall l’altar fins al 1994, quan es va recuperar durant unes reformes al baptisteri.
Al costat de la façana trobem el campanar barroc de 49 metres d’alçada, conclòs el 1791. Compta amb un joc de set campanes, on destaca Alfredo, la més gran de totes d’uns 1.100 kg.
En creuar el carrer, a la plaça, hi ha una cisterna del segle XVII que servia per emmagatzemar prop de 300.000 litres d’aigua. Va estar en ús fins al segle passat.
Torre de Benissahat
Aquesta torre és l’única resta hui visible de les antigues alqueries andalusines que van conformar l’actual nucli històric. Estava situada en el centre de l’alqueria anomenada Benissahat i va ser una torre de base quadrada construïda al segle XII. Al llarg de la història ha patit diferents reformes, la més important va ser l’ampliació del segle XVIII que la va configurar amb la fisonomia actual de l’edifici.
Al fons del carrer, sobre la muntanya, s’albiren les restes de l’antic castell andalusí d’Uixó, que dóna nom a la vall: la Vall d’Uixó.
Plaça dels Xorros
Presideix la plaça una font monumental, ja que és una de les places més representatives de la ciutat. Des de mitjans del segle XVII va acollir la casa consistorial, fins que finalment al segle XX l’Ajuntament va ser traslladat a la seva ubicació actual, la plaça del Centre.
Històricament també va ser el nucli d’una altra de les alqueries que va donar forma al nucli urbà actual: la alqueria de Seneta. De fet, molt prop d’aquesta plaça es va trobar una necròpolis islàmica vinculada amb aquest poblament medieval.
Ermita de Sant Vicent Ferrer
És el temple religiós del barri Sant Vicent, probablement situat sobre una antiga mesquita. Al seu voltant se celebren en abril les Festes Patronals de Sant Vicent Ferrer, d’Interés Turístic Nacional.
Com a curiositat, la font que hui llueix la plaça se situava originalment a la plaça del Centre.
Complementa la teua visita a la ciutat
Museu de Calzados Segarra
Aquest museu ret homenatge a la tradició sabatera de la Vall d’Uixó a través de la història de la mítica Fàbrica Segarra, que va esdevenir un referent nacional en la producció de calçat militar i de treball. Fundada el 1882, és la fàbrica de calcer més antiga de tota Espanya.
A través de la seua exposició es descobreix el procés artesanal i l’evolució tecnològica que va transformar completament l’economia i la identitat del municipi, donant faena a més de 4.000 persones.
Poblat de Sant Josep
Ubicat sobre el tossal de les Coves de Sant Josep, aquest jaciment arqueològic de 2.700 anys d’història va ser llar d’ibers, romans i andalusins. Està declarat Bé d’Interés Cultural i conserva restes de muralla, torres defensives, carrers i plantes d’habitatges.
Encara que hi ha un mirador gratuït, recomanem la visita guiada per l’interior del jaciment per comprendre com va evolucionar l’ocupació humana al Paratge de Sant Josep.
Les Coves de Sant Josep
Davall de la ciutat de la Vall d’Uixó s’amaga un dels rius subterranis navegables més llargs d’Europa. A través d’un recorregut tranquil amb barca per les seues aigües, es descobreix un paisatge subterrani fascinant ple d’estalactites i siluetes capritxoses esculpides per l’aigua durant milers d’anys. L’experiència combina el trajecte navegable amb un passeig a peu per una galeria seca, fet que permet connectar amb el silenci i la majestuositat de l’entorn. Una meravella natural per a totes les edats on la història, la geologia i la bellesa s’uneixen baix terra.
Ruta pel patrimoni bèl·lic: Senda XYZ
Aquest itinerari recorre part de l’antic cinturó defensiu construït durant la Guerra Civil a les portes de la Serra d’Espadà. Al llarg d’aquest camí de baixa muntanya es contemplen diversos elements d’arquitectura militar com trinxeres, parapets, bunkers o blocaus i nius de metralladora, alhora que es gaudeix de panoràmiques privilegiades de la vall.
